El
juvenil del CE Mataró va deixar-se
dissabte passat, dia 8, tres punts al
camp de l’Amistad en perdre 2-0. Uns
punts que haurien estat importantíssims
de cara a aconseguir l’objectiu de la
temporada: la permanència. En la
vintisisena jornada de la Divisió
d’Honor Juvenil, i quan només en resten
quatre per finalitzar el campionat de
lliga, els de Pep Barbany i Jordi Pi
visitaven el pitjor equip local fins el
moment i el més golejat, però en el
precís instant en què l’àrbitre
assenyalava l’inici de l’encontre, els
rojos van mostrar-se molt més incisius
que els de la capital del Maresme. I és
que els de Javier Puivecino, en
posicions de descens abans de la
victòria davant el Mataró, van superar
uns groc-i-negres que no van trobar el
camí del gol. Ganes no en van faltar,
però sí la força i les idees necessàries
per fer-ho. No obstant això, la derrota
deixa els mataronins on estaven: novens
amb 29 punts, amb el descens encara a
cinc, però amb Ferriolense, últim rival
en la lliga pel CE Mataró, a un punt.
La tarda
assolellada de dissabte no va ser la
tarda definitiva per l’equip que
dirigeixen Pep Barbany i Jordi Pi,
aquest últim va veure el partit des de
la grada per sanció. El Mataró, que
arribaria amb el temps just (45 minuts)
al camp del col·legi El Salvador, es
trobaria amb un terreny de joc petit i
sec. Sense Vicente, Villén i Cristian en
complir cicle d’amonestacions, sobre la
gespa destacava el retorn de Moreno i
Pau després d’unes setmanes lesionats i
la posició que ocupava Walter en punta,
doncs habitualment juga més enrera.
El matx
començaria amb un Mataró que buscaria la
porteria rival durant els primers deu
minuts de joc, però un xut de Saltor des
de la frontal i una passada en
profunditat cap a Pérez que es plantava
sol a l’àrea rival, però que no seguia
la jugada en escoltar el xiulet de
l’àrbitre (en realitat, era el del
col·legiat del camp annex) seria el més
perillós dels groc-i-negres en la
primera meitat. Per contra, l’Amistad va
posar a prova diverses vegades Serra,
que va resoldre a la perfecció. El
Mataró intentava construir el joc amb
paciència, encara que desaprofitant la
banda esquerra, però el rival explotava
qualsevol errada visitant per guanyar
l’esquena al conjunt mataroní i posar en
seriosos problemes la defensa. I deu
minuts abans del descans, Borao
aconseguiria avançar l’equip aragonès en
marxar per l’esquerra i treure’s un xut
que en rebotar en Moreno el deixava fora
de l’abast de Serra.
En la
represa, els groc-i-negres intentarien
la igualada en el llançament d’una falta
lateral de Castillo, però ningú
connectava amb la pilota abans que
l’atrapés Jon, el porter rival. I
posteriorment, Pérez tampoc arribaria
abans que el meta a finalitzar una bona
jugada col·lectiva. Qui sí que remataria
un córner servit per Nano seria Barrera
en el minut 58, que, davant la badada
defensiva del Mataró, entrava al segon
pal per posar el definitiu 2-0 en el
marcador. A partir d’aquest moment, una
banda que assajava per les processons de
Setmana Santa, les ganes de complicar-se
la vida Pau -un jugador que no havia
vist cap targeta groga en tota la
competició- propinant una puntada de peu
al davanter rival que l’àrbitre no
veuria i la posterior pica baralla entre
els aficionats a ran de gespa per
insults al lateral dret groc-i-negre,
seria el més destacat. Perquè el Mataró
intentaria fins el final l’empat o com a
mínim no perdre l’average amb
l’Amistad, però ni el remat de cap de
Zou apel·lant a l’èpica de la setmana
anterior, ni el xut de Castillo que
topava amb al travesser, no permetrien
anotar el gol de l’honor als de Pep
Barbany i Jordi Pi.
Després de Pasqua, la recta final
Ara el
juvenil del CE Mataró comptarà amb una
setmana de festa (del 17 al 23 de març),
doncs fins després de Pasqua no tornarà
la competició oficial. Serà la recta
final del campionat. Quatre partits on
els groc-i-negres hauran de sentenciar
la permanència com abans millor si no
volen patir més del compte. Dos equips
de la part alta com Cornellà a casa i
Saragossa, fora, i dos rivals directes
en la visita de La Salle i el
desplaçament al camp del Ferriolense
posaran punt i final a una temporada on
l’objectiu està a tocar, però on no val
a badar.
